CATALÀ

Una passió

Al llarg de 32 anys, la companyia La Zaranda (Teatro Inestable de Andalucía la Baja) ha dut a terme una intensa tasca creativa que li ha valgut un gran prestigi internacional i li ha fet merèixer l’últim Premio Nacional de Teatro en España. Un reconeixement tardà i escàs d’un país ingrat.

La seva trajectòria es basa en el compromís existencial i la fidelitat a les arrels. Els recursos dramàtics que caracteritzen la seva feina són l’ús simbòlic dels objectes, l’expressivitat visual, la depuració dels textos i la plasmació de personatges límit. Un rigorós procés de creació en comunitat es combina amb una elaboració detallada del text, sorgit tant d’una profunda introspecció com de la seva encarnació sobre l’escenari.

Nadie lo quiere creer, la seva nova producció, la van estrenar a l’últim Festival Temporada Alta de Girona. La història transcorre en una antiga casa senyorial que va caient per tots els costats, “menys per un, el que dóna a la memòria”, apunta Eusebio Calonge, el dramaturg de la companyia. L’habiten tres personatges que, com les parets, són la ruïna del que foren. Una conspiració d’éssers corcats, espoliats, que es debaten entre l’asfíxia i la gangrena, una degradació moral sense aturador. “Els espectres brollen per entre les ruïnes i els miralls, en la foscor de les vides sense designis i les parts amputades de la memòria. Un món en què la gangrena va desmembrant els personatges i el seu temps, en què la realitat és embalsamada i tot acte sembla realitzat per un taxidermista”, explica Calonge.

La Zaranda aprofundeix en la seva poètica. Amb paraules com lletanies, torna a parlar de la mort, de les devastacions del temps, l’enviliment moral, la putrefacció d’idees estancades. Crea una imatgeria pictòrica i simbòlica amb pocs i gastats objectes, que tenen la força d’un actor: un vell rellotge com a taüt, morts que que continuen aquí dissecats i ventiladors  que escampen les cendres per l’oblid. Potser coincideixen en algunes coses, però no deuen res a en Kantor, és el pur gust per l’andròmina i la història que conté.

Per Calonge, “cada espectador és testimoni de la fractura de temps que implica el teatre. El nostre llenguatge és al·legòric i comporta múltiples interpretacions, cada espectador en treu interrogants diferents i el ‘no saber’ li produeix l’emoció, perquè se’l deixa davant preguntes radicals, el punt mitjà a mig camí entre la vida i la mort que és el teatre.”

Profund, punyent i tendre, tan ple de tragèdia com d’humor i d’enginy, el teatre de la Zaranda impacta, connecta amb la transcendència, arrenca la riallada i obre la porta al misteri. “El teatre és anterior a les paraules, el seu món cerimonial és el primer contacte diví amb l’home”, diu Calonge. “Res no envelleix més d’hora que les novetats, que és el que més es busca avui dia, ocurrències momentànies i superficials que ja no epaten ningú. La modernitat és l’embolcall d’allò efímer. A nosaltres ens continua interessant l’essència del teatre, precisament allò que no és fugaç.”

                                                                                                                                                                     TEATRO LA ZARANDA

MEMÒRIES FUGACES

Des que es va crear com a grup el 1978, han estat dotze els treballs realitzats.

Els Tinglados de María Castaña (1983) va ser la primera creació que fou coneguda en l’àmbit estatal.

Mariameneo Mariameneo (1985) va tenir una notable difusió a la península i una gran repercussió internacional. Va estar present, entre altres ciutats, a Nova York, Berlín, Buenos Aires, París o Mèxic.

Vinagre de Jerez (1989) va anar augmentant i consolidant la seva presència internacional. Va participar en festivals del prestigi de la Biennal de Bonn, el Festival Internacional de Caracas, el Festival Internacional de Nantes, el Festival Tardor de Barcelona o el Festival de Otoño de Madrid.

Perdonen la Tristeza (1992) es va representar en una vintena de països: França, Itàlia, Argentina, Mèxic, Xile, Colòmbia, Egipte, Tunísia... Va rebre premis com el de la crítica de Madrid, Millor Espectacle Estranger a l’Uruguai o el del Festival Internacional del Caire.

Obra Póstuma (1995) va obtenir, des de la seva estrena mundial a Nova York, una gran repercussió per part de la crítica. Va fer temporada en teatres nacionals de Buenos Aires o Rio de Janeiro, on la premsa va subratllar: "Lo mejor que se vió de la escena mundial. Un Lujo.” (El Clarín. Buenos Aires)

Cuando la Vida Eterna se Acabe (1997) va estar present a la Huella de España a L’Havana i va rebre a Cuba el premio al Millor Espectacle Estranger de l’any atorgat per l’Associació d’Escriptors i Artistes Cubans. Va fer temporada al Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires o al Teatro Xola de Mèxico DF. Va anar, entre altres, al Festival de Caracas, Polveriggi (Ancona) Itàlia, Manizales (Colòmbia), Belo Horizonte (Brasil), San José de Costa Rica, Lima, el Festival del Món a Berlín, el GREC de Barcelona o en temporada amb el Cenro Dramático Nacional a Madrid.

La Puerta Estrecha (2000), estrenada al Festival Internacional de Miami, també va estar present al Festival de Otoño de Madrid, FIT de Cadis, Festival de Vitòria, Festival Internacional de Nova York, Festival de Caracas, XXV aniversario de Fitei a Porto, Festival de Puerto Rico o Temporada a Buenos Aires, on va rebre premis al Millor Espectacle Internacional per part de l’ I.T.I i el Diario Clarín.

Ni Sombra de lo que Fuimos (2002) commemorà el nostre XXV aniversari. Va fer temporada al Teatro Jiménez Rueda de l’Instituto Nacional de las Artes (INBA) de Mèxic DF, també va anar al Festival Internacional de Buenos Aires, al de Porto Alegre (Brasil), al Festival Mira de Tolosa de Llenguadoc, al de  Cahors, al Festival Internacional d’Almada (Portugal), al FIT de Cadis o  al Festival de Otoño de Madrid.

Homenaje a los Malditos (2004) es va estrenar dins el marc del Festival Quijote de París. A España es va estrenar a la la Muestra Internacional de Santander. Va començar el seu recorregut americà amb temporada a l’Instituto Nacional de Bellas Artes de la capital mexicana, també va inaugurar la temporada del Teatro Español de Madrid, va anar al FITAM de Santiago de Xile, al Festival de Las Artes de San José de Costa Rica, al FIT de Cadis o temporada al Teatro Presidente Alvear de Buenos Aires.  Va rebre els premis al Millor Espectacle d’ El Público de Canal Sur-Andalucía, Millor Direcció al Festival de Teatro de Palència, Premio Rojas i Premio ACE al Millor Espectacle Estranger a Buenos Aires.

Los Que Ríen los Últimos (2006), estrenada al Festival Translatine de Baiona, obrí temporada al Théâtre Sorano de Tolosa de Llenguadoc, va anar al Festival Quijote de París, Stage Theater Festival de Nova York, on va rebre el premi a Millor Espectacle Estranger de l’Association of  Entertainment Critics, va estar al Festival de Las Artes de San José de Costa Rica, Teatros Nacionales de Mèxico DF, Guatemala, San Salvador, Panamà, temporadas al Teatro Nacional Solís de Montevideo, Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires, o Teatro Español de Madrid. Va rebre el Premio Ercilla (Euskadi) a la Millor Creació Dramàtica. Va protagonitzar el documental Ruido con la Boca, dirigit per Javier Guerrero.

Futuros Difuntos (2008) es va estrenar al Théàtre Sorano de Tolosa de Llenguadoc el novembre del 2008. Després va anar a la Scène Nationale de Tarbes – Le Parvis (França), Festival de Teatro de Quito y Cuenca (Ecuador), Festival de las Artes de San José de Costa Rica, a festivals com el FIT de Cadis o Vitòria, temporades al Teatro Español de Madrid, Teatre Lliure de Barcelona o Teatro Metropolitan de Buenos Aires, on va rebre el Premio Rojas Teatro del Mundo atorgat per la Universitat de la capital argentina.

La Companyia ha rebut
el Premio Nacional de Teatro 2011

Sabent que les hemeroteques s’esgrogueeixen, que els premis es floreixen, que a l’altre costat de la memòria hi ha l’oblit i que “el camino se hace al andar”, vam començar el recorregut de Nadie lo quiere Creer al Festival Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya, Girona/Salt.

RESUM DE FESTIVALS I GIRES ENTRE 1988-2010

1988~ URUGUAI: Muestra de Montevideo. ARGENTINA: Cultural de Buenos Aires. FRANÇA: Rendez  internacional de Marsella. ALEMANYA: Berlín kultuts Europeas. ESTATS UNITS: Festival latino de New York, Arts in Cleveland (Ohio) MÈXIC: Festival de Mèxic D.F., Festival de Zacatecas, COLÒMBIA: Festival de Manizales.

1989~ CUBA: Temporada  Gran Teatro de La Habana, Muestra Ciudad de Matanzas. ESPANYA: FIT de Cádiz.

1990~ PUERTO RICO: Festival de Río Piedras, San Juan. VENEÇUELA: Festival Internacional de Caracas, Muestra de Maracay, Muestra de Maracaibo, Festival de Ciudad Guayana, Muestra de Ciudad Valera. URUGUAI: Festival Internacional de Montevideo. ESPANYA: Festival Internacional de Vitoria, Festival de Tardor, Barcelona

1991~ ESTATS UNITS: Festival Teatro de Miami (Florida) EQUADOR: Muestra de Quito, Cuenca y Guayaquil. 

1992~ FRANÇA: Festival Quijote de París, ESTATS UNITS: Festival Hispano de Miami (Florida) ESPANYA: Festival Internacional de Vitoria, FIT de Cádiz

1993~ FRANÇA: Internacional de Nantes. COSTA RICA: Festival Internacional de Las Artes, San José. MÈXIC: Temporada en MÈXIC D.F.  Presentación en Pachuca. XILE: Festival Mundial de las Naciones, Santiago, Festival Internacional de Punta Arenas. ARGENTINA: Teatro Margarita Xirgu, Buenos Aires. URUGUAI: Teatro El Galpón, Montevideo; Festival de Teatro de Paysandú. PARAGUAI: Temporada en el Teatro Municipal de Asunción. BOLÍVIA: Centro Cultural de Santa Cruz de la Sierra. EQUADOR: Teatro Municipal de Quito. COLÒMBIA: Teatro Popular de Bogotá. VENEÇUELA: Temporada en Caracas, TUNÍSIA: Internacional de Hammamet.

1994~ ITÀLIA: Festival Internacional de L'Aquila. FRANÇA: Festival Don Quijote, París. EGIPTO: Festival Internacional de Teatro del Cairo.

1995~ ARGENTINA: Temporada en el Teatro Municipal General San Martín de Buenos Aires; presentaciones en Santa Fe y Rosario PORTUGAL: Festival Internacional de Almada. ESTATS UNITS: Festival Hispano de Miami, Temporada en el Teatro Intar de New York. ESPANYA: Festival Tres Continentes, Agüimes (Gran Canaria)

1996~ URUGUAI: Festival Internacional de Teatro de Montevideo. BRASIL: Teatro Municipal Carlos Gomes en Río de Janeiro. ARGENTINA: Temporada en el Teatro Municipal General San Martín, Buenos Aires. COLÒMBIA: Festival Internacional de Manizales, Presentación en el Teatro Municipal de Pereira. PORTUGAL: FITEI de Oporto. ALEMANYA: Bienal de Bonn. ESPANYA: Festival de Sitges,  Festival de Otoño de Madrid. FRANÇA: Festival Don Quijote de París, Temporada en Toulouse.

1997~ PORTUGAL: FITEI de Oporto. COLÒMBIA: Festival de Manizales. FRANÇA: Festival Latino de Bayona.

1998~ EL SALVADOR: Teatro Nacional de San Salvador. GUATEMALA: Teatro Nacional Miguel Ángel Asturias, Ciudad de Guatemala. COSTA RICA: Festival Internacional de Las Artes de San José. CUBA: Teatro Nacional Covarrubias. PORTUGAL : Festival Internacional de Almada. ESPANYA: Festival Internacional de Sitges, Festival del Grec de Barcelona, temporada en el Centro Dramatico Nacional  Madrid

1999~ ARGENTINA: Temporada  Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires, Presentación en Córdoba.  BRASIL: Festival internacional de Londrina.  ALEMANYA: Festival de Teatro del Mundo en Berlín.  ITÀLIA: Festival Internacional de Teatro de Polverigi - Ancona. MÈXIC: Temporada  en  el Teatro Julio Prieto en Mèxic D.F.

2000~ VENEÇUELA: Festival Internacional de Caracas, extensiones a Valencia, Maracay y  Maracaibo.  ESTATS UNITS: Festival Internacional de Miami. HONDURAS: Teatro Nacional de Tegucigalpa. NICARAGUA: Festival Latinoamericano de Managua. PANAMÀ: Teatro Balboa.  BRASIL: Festival Internacional de Belo - Horizonte.  COLÒMBIA: Festival Latinoamericano de Manizales. PERÚ: Festival Internacional de Lima..

2001~ ESTATS UNITS:, International Hispanic Theather New York, PUERTO RICO: Internacional de Artes Escénicas de San Juan .  ARGENTINA: Temporada en el Teatro Liceo de Buenos Aires. ESPANYA: Festival de Otoño de Madrid. Muestra autores contemporáneos de Alicante. FRANÇA. X Festival Quijote de  Paris.

2002~ VENEÇUELA:  Festival Internacional de Caracas. Festival Internacional de Maracay. Presentaciones en Mérida y Cumaná. PORTUGAL: XV Aniversario Fitei de Oporto.

2003- MÈXIC: Temporada en el Teatro Jiménez Rueda del INBA en MÈXIC DF.  BRASIL:  Internacional de Porto Alegre ARGENTINA: Festival Internacional de Buenos Aires. ESPANYA: FIT de Cádiz.

2004- FRANÇA: Festival Mira de Toulouse.  Teatro Mun. Cahors. Festival Quijote en París.  PORTUGAL: Festival Almada ESPANYA:  Festival de Otoño de Madrid. Festival de Sitges. Muestra Internacional de Santander

2005~ MÈXIC: Presentaciones en el CONART de Mèxic DF ESPANYA: Temporada en el Teatro Español de Madrid

2006~ XILE: Festival Santiago a  Mil;  COSTA RICA: Festival de las Artes de San José. ARGENTINA: Temporada Teatro Presidente Alvear. FRANÇA: Festival Les Translatines de Bayonne,  Festival Quijote de París.

2007~ GUATEMALA. Teatro Nacional Miguel Ángel Asturias SAN SALVADOR. Auditorio Nacional de  Fepade. 

  ESPANYA. Temporada Teatro Español de Madrid.  Festival de Vitoria   FRANÇA  Thêàtre Sorano de Toulouse.

2008~ PANAMÀ. Festival Ciudad de Panamá. COSTA RICA. Festival de las Artes de San José. MÈXIC: Festival Centro Histórico DF, Festival Aoz Cuernavaca, Feria de San Marcos de Aguas Calientes. ESTATS UNITS: Stage Festival in New York. URUGUAI: Teatro Nacional Solís. ARGENTINA: Temporada en el Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires. FRANÇA: Théàtre Sorano Toulouse, Scene Nationale Tarbes – Le Parvis.

2009~ EQUADOR. FITE-Q de Quito , Escenarios del Mundo de Cuenca.  ESPANYA. FIT de Cádiz, Festivales Internacionales de Vitoria, Logroño, etc.... Muestra Autores Contemporáneos de Alicante.

2010~ COSTA RICA. Festival de las Artes de San José . ARGENTINA: Temporada en el Teatro Metropolitan de Buenos  Aires ESPANYA: Temporada en el Teatro Español de Madrid. Teatre Lliure de Barcelona. Festival Temporada Alta. Girona/ Salt    
2011~ ESPANYA. FBarakaldo, Guadalajara, Castelló, Las Palmas, Roledo, Valladolid, Eibar, Sevilla, Vilanova i la Geltrú, Córdoba, Málaga, Granada, El Ferrol, La Coruña, Ronda...
,

La CRÍTICA ha dit...

Vuelven a dar una lección de teatro.

LA NACIÓN. Pablo Gorlero. Buenos Aires, Abril 2010

Llenos de memoria y de un sentido innato de la escena. Su teatro es intenso y lleno de imágenes, siempre conmovedor.  

LA DÉPECHE. Jean –Luc Martinez. Toulouse. 2008

Un relato brutal y estremecedor.

LA VANGUARDIA. Gregorio Morán. Barcelona 2009.

Es el tipo de trabajo que hace brillar al festival latino.

NEW YORK TIMES.- Richard F. Sherpard. New York, 19-IX-1988

La Zaranda ha lasciato una forte impressione sia per contenuti rivolti al mondo del teatro che sta declinando verso la propria morte.

REVISTA SIPARIO.- Mario Mattia Giorgetti. Roma1993

Es pura y reluciente esperanza.

EL PAIS. Marcos Ordoñez. Madrid. 2007

La Zaranda sont tout simplement fabuleaux.

LE PROVENÇAL.- Marie Cross. Marsella, 1988

El Teatro La Zaranda presentó una obra maestra sobre el hombre perdido.

KÖLNISCHE RUNDSCHAU.-M. Golhz . Bonn, 1996

Una pura delicia visual.

LE CLOUS DANS LA PLANCHE. Jacques-Olivier Badia. JOB.. Toulouse 2008

“Zarandiano", ya puede usarse ese apelativo al tratar el estilo del grupo.

HERALD.- Norma Niurka. Miami, 1995

La Zaranda lleva al público al realismo mágico del teatro

KÖLNER STADT-ANZEIGER.Berlin, 1996

Simplemente conmovedora. Un espectáculo nuevo, sin precedentes.

HORA LIBRE. Alejandro Pozo. Santiago de Chile. 2006

Un gran trabajo escénico.

Benjamín Bernal. Excelsior. México DF. 2003

Imprescindible para todos aquellos seguidores del teatro extranjero que llega a nuestros escenarios.

TIEMPO LIBRE. Fernando Moguel. México DF. 2005

Un oasis de trasgresión poética, un teatro de la memoria

REFORMA. Vera Milarka. México DF. 2005

Un pequeño universo siempre a punto de morir, pero que lleva 25 años mostrando su capacidad de resistencia.

Bruno Bert. Tiempo Libre. México DF. 2003

Si alguna vez ha valido la recomendación “no se la pierda” es aquí.

Luis Jhon. El Economista. México DF. 2003

La Zaranda pone al espectador al límite de su resistencia emocional

REFORMA. Dora Luz Haw. México DF. 2003

La palabra inmediata que se nos ocurre es la de extraordinario.

Wílliam Venegas. La Nación. San José de Costa Rica 2008

Son genios. La perfección escénica.

EL PERIÓDICO. Maurice Echeverría. Ciudad de Guatemala. 2007

Eles sao extremadamente originais

TRIBUNA.- Aderbal Freire-Filho. Río de Janeiro, 1996

Tan inverosímil que borra el límite entre realidad y ficción.

LA NACION. Susana Freire. Buenos Aires. 2008

Si alguien preguntara ¿qué es el teatro? sólo bastaría con señalar a La Zaranda

DIARIO CRÍTICA. Leni  González. Buenos Aires 2008

Yo me declaro adicto a la Zaranda.

DIARIO VASCO. Roberto Herrero. San Sebastián 2007

Al fin se llenó el Teatro Nacional.  Una función inolvidable

PANAMÉRICA: Carlos Atencio. Ciudad de Panamá 2008

El público estremecido y convencido de haberse acercado a un teatro sin precedentes.

EL PERIÓDICO.- Mario Monteforte. Ciudad de Guatemala. 1998

Fenomenal. Bona, simplement és molt bona

DIARI DE BALEARS. Javier Matesanz. Palma de Mallorca. 2008

Lo mejor del teatro en El Salvador 2007. el teatro que raya en la perfección

DIARIO COLATINO. Hector Ismael Sermeño. San Salvador 2007

Deslumbrantes, de una poesía y una humanidad conmovedoras

PRIMER ACTO. Irène Sadowska . Madrid 2006

Insobornable, libres, genuinos, únicos. Teatro hecho con sangre, sudor y carretera. LA RAZON. Miguel Ayanz. Diciembre 2009

Qué terrible, qué divertido, qué grotesco y qué pedazo de final

DIARIO DE LA RIOJA. Ricardo Romanos. Logroño 2009

90 minutos esenciales de poesía escénica.

NOTICIAS. Olga Consentinno. Buenos Aires, 2010

Imágenes y lenguaje en sintonía con la intensidad.

CLARÍN. Camilo Sánchez . Buenos Aires, 2010